Teoria feminista

No s'ha de confondre amb Estudis de gènere.

La teoria feminista és el corpus teòric produït pel moviment feminista en les ciències socials, que ha donat lloc al que es coneix com a "estudis de gènere" o "estudis de les dones".[1]

Es planteja qüestions com si ser dona implica o no actuar com una dona, si tota dona entén el món sempre com a dona pel fet biològic de ser-ho, i què és el que determina el punt de vista femení: algun aspecte biològic (anatomia, genètica…), la cultura, alguna posició estratègica o teòrica, etc. Dins de la teoria feminista, hi ha dos grans corrents principals segons la tradició intel·lectual a la qual s'adscriuen; l'escola angloamericana i la francesa.[2]

Ha estat calificada de teoria útil, activitat teoricopràctica i discurs teòric. Michel Foucault la posa com a exemple de teoria que no s'imposa per la seva noblesa sinó que es crea un discurs teòric feminista per a crear canvis i efectes tant retòrics com pràctics.[3][4]

  1. Margot Pujal i Llombart, El feminisme, editorial UOC, 2005. ISBN 9788497883757 (català)
  2. Josep Ballester Roca, L'educació literària, Universitat de València, 2011. ISBN 9788437087115 (català)
  3. Josep Antoni Bermúdez Roses, Foucault: un il·lustrat radical?, Universitat de València, 2003. ISBN 9788437056791 (català)
  4. Stanley Fish, Practica sin teoría: Retórica y cambio en la vida institucional, Destino Ediciones, 1996. ISBN 9788423322497 (castellà)

Developed by StudentB